El següent tema important és: 

- Com fer un creuaments?

El primer creuament que s’ha de fer per qualsevol experiment, és per obtenir les femelles verges. Si les mosques ja us les proporcionen en el mateix flascó, només s’han de reproduir entre elles (ens hem d’assegurar que són de la mateixa soca i  homozigots). Aquests primer creuament, en el meu cas,  no comportava cap procediment perquè les mosques que vaig recollir al CDEC ja venien en un flascó amb medi de cultiu i separades per soques. Per tant només havia de controlar la temperatura i  esperar fins veure les primeres pupes.

Un cop han sortit les pupes, s’han de canviar les mosques adultes a un altre flascó, deixant-lo de reserva per si es necessita tornar a fer l’experiment per si sorgeix alguna mena de problema. Un cop aparèixer les primeres mosques cal mirar-les una per una i seleccionar-les pel creuament definitiu. Aquest procediment s’acostuma a fer amb la tècnica de l’eteritzador, adormint les mosques amb èter  i observar-les amb detall amb la lupa binocular per saber la soca i el sexe i poder fer el creuament. (la tècnica s’explica al dossier en PDF del CDEC adjuntat al apartat: bibliografia interessant) 

Compte!! Si feu l’experiment a casa us recomano altres tècniques perquè aquesta substància és molt volàtil i olora molt fort (penseu que és com el cloroform) Aquells que tingueu persones amb afeccions respiratòries a casa, no utilitzeu aquesta substància perquè impedeix respirar amb normalitat. Si ho feu al laboratori utilitzeu les mesures de seguretats adients i intenteu no exposar-vos a l’olor massa estona.

Jo vaig estar experimentant per trobar una manera de mantenir quietes les mosques i no matar-les alhora. El que vaig idear va ser el següent: Posava una mica d’aigua a una càpsula de petri girava boca vall el flascó que contenia les mosques i molt a prop de l’aigua destapava el flascó. Amb una petits cops les mosques anaven a parar a l’aigua i com que es mullaven les ales, no podien sortir volant. D’aquesta manera, amb el pinzell fi agafava una per una i les passava a la càpsula de petri situada a la lupa binocular, ràpidament veia la soca i el sexe, ja que amb l’experiència cada cop ho feia més ràpid i les classificava dins els flascons per fer els encreuaments.

També ha estat útil envoltar els flascons amb glaçons de gel fins que les mosques deixin de volar i després mirar-les. Atenció: el focus de la lupa binocular desprèn molta calor i les mosques poden volar en poc temps.

Si teniu cap tècnica més no dubteu a explicar-la als comentaris!