Excepcions a les lleis de Mendel

Sobre la base dels descobriments i els estudis realitzats en 1906 pel zoòleg nord-americà Thomas H. Morgan sobre els cromosomes de la mosca del vinagre Drosophila Melanogaster, es va poder elaborar la teoria cromosòmica de l'herència on s'establia de manera inequívoca la localització física dels gens en els cromosomes de la cèl·lula. Gràcies a aquesta teoria es va poder donar també una explicació definitiva als casos en els quals no es complien amb exactitud les lleis de Mendel anteriorment citades. En cas de complir-se la meva hipòtesi, el meu creuament seria un exemple d’excepció a les lleis de Mendel anomenat lligament de caràcters.

A mesura que els científics van anar fent experiments es van adonar que les proporcions de certs resultats en experiments amb organismes model no s’ajustaven a les lleis de Mendel. Per aquesta raó, van haver d’explicar unes noves proporcions per els resultats dels experiments. Aquestes són les anomenades excepcions a les lleis de Mendel:

· Caràcters lligats (lligament):

En genètica es denomina lligament a l'associació física entre dos locus (això és, la seva proximitat en una mateixa cadena d'ADN, cosa que repercuteix en una baixa freqüència de recombinació entre ells durant la meiosi, i, per tant, a una major probabilitat d'herència conjunta). Això es degut al fet que els quiasmes, estructures d'entrecreuamentgenerades durant la recombinació, es produeixen a l'atzar al llarg d'un cromosoma; d'aquesta manera, a menor distància entre dos locus, menor probabilitat que es doni un quiasma i, per tant, es generin variants recombinants.

· Caràcters lligats al sexe:

Els cromosomes sexuals, a més dels gens que determinen el sexe, tenen també altres gens que no tenen res a veure amb els caràcters sexuals. Aquests gens són els gens lligats al sexe. Un exemple és la calvície hereditària. Es tracta d'un gen que és dominant en l’home i recessiu en la dona, per aquesta raó hi ha moltes més possibilitats de que hi hagi homes calbs, que no pas dones.

· Herència intermèdia:

Es denomina herència intermèdia al tipus especial d'herència produïda quan un individu manifesta o desenvolupa tant el caràcter dominant com a recessiu. Entenem com a dominant aquell al·lel[1] que en ser comparat amb un altre, té més probabilitat d'expressar-se fenotípicament. És a dir, al creuar una flor vermella i una blanca s’hauria d’esperar un 75% de flors vermelles (gen dominant) i un 25% de flors blanques, però al haver codominància el 100% de les flors són roses (Expressen els dos al·lels).

[1]Al·lel: Cadascuna de les versions alternatives d'un gen en un locus determinat. Els diferents al·lels produeixen variacions en els trets heretats, per exemple el color dels ulls o els grups sanguinis. Cada individu té dos al·lels de cada gen, un al·lel heretat del pare i l'altre de la mare.

· Codominància:

Als creuaments en els quals hi ha codominància, en els heterozigots els dos gens al·lels s'expressen, però sense «unir-se». Per exemple: en creuar una vaca i un toro, de línies pures, sent la vaca cafè vermellosa i el toro blanc, la generació filial serà 100% Heterozigota i 100% de pelatge rosat o tacat.

Això també passa en el cas dels grups sanguinis oblidant per un moment que tenen dues excepcions alhora. Hi ha grups sanguinis A i B, cadascú forma un anticòs diferent (en el cas de l’exemple següent el grup A té rodones liles i el B quadrats verds.) En unir-se els dos grups sanguinis es forma el grup AB, però els anticossos no es fusionen formant un nou, sinó que existeixen tots dos. (En el grup AB s’intercalen les rodones i els quadrats. En canvi no es fusionen com en el quart dibuix)

· Al·lelisme múltiple:

Donat que un gen pot ser modificat pel procés de mutació, teòricament és possible que en una població d'individus existeixin diversos al·lels per a un gen. Aquest fenomen es denomina al·lelisme múltiple i el conjunt d'al·lels pertanyents el mateix locus[1] constitueix una sèrie al·lèlica. Un cas d’al·lelisme múltiple ben conegut és el dels gens que determinen els grups sanguinis en l'espècie humana o sistema ABO. Es tracta de tres al·lels: IA-IB, IA i IB. A i B són codominants i tots dos són dominants respecte al gen i, que és recessiu. El gen IA dóna lloc al grup sanguini A, el gen IB dóna lloc al B i el gen i, en homozigosis, dóna lloc al grup O. Si IA i IB estan junts en el mateix individu, est serà del grup AB.

[1] Locus: Lloc o localització física d'un gen específic en un cromosoma (en plural és loci)

En aquest quadre es poden veure els tipus de grups sanguinis i quins són els resultats possibles en creuar-los.