Les mosques han de viure dins uns flascons de vidre de 100ml aproximadament. Al fons haurem d’afegir el medi de cultiu perquè es puguin alimentar. També cal preparar rectangles de paper de filtre, doblegar-los en forma de ziga-zaga i introduir-los verticalment abans que qualli el medi de cultiu per tal que les larves puguin fer la pupa sense ofegar-se dins el medi de cultiu.

Al principi de tractar amb les mosques vaig pensar com seria la millor manera de fer els taps per els flascons, finalment em vaig decidir-me per elaborar-los amb gasses, cotó i fil. Com que els flascons que hem van proporcionar al CDEC portaven uns taps d’escuma, vaig adquirir escuma i vaig provar quina era la millor solució pels taps. Després d’utilitzar les dues vaig pensar que era més pràctic el tap de cotó pel temps que vaig haver d’invertir en fer fer cadascú. També vaig trobar un inconvenient al tap d’escuma, amb aquest tap les larves s’anaven ficat pels porus i al final es quedaven atrapades sense poder tornar a sortir.  És aquesta la raó per la qual vaig utilitzar els taps de cotó al meu experiment. (Podreu trobar l'explicació del taps a aquest apartat)

Com a resultat d’anys experimentant amb Drosophila Melanogaster s’han desenvolupat nombrosos medis de cultiu per mantenir a aquest organismes en condicions òptimes al laboratori. Sigui quin sigui el medi de cultiu sempre ha de complir aquests requisits:

 

- Ha de contenir la quantitat necessària de sucre per permetre el creixement del llevat, ja que és el principal aliment de les larves perquè constitueixen una font de proteïnes molt important.

 

- Ha de tenir la consistència apropiada perquè no es desprengui al sacsejar el flascó. Això s’aconsegueix afegint agar-agar que és una substància gelatinosa derivada d'algues marines.

 

- Ha d’ inhibir el creixement de fongs i bactèries que  poden contaminar el medi de cultiu i retarden o impedeixen el desenvolupament de les mosques. Concretament en el medi de cultiu que jo he utilitzat l’he afegit Nipagin, que és un antifúngic.

 

Tenint en compte aquests requisits, us recomano utilitzar la recepta del medi de cultiu facilitada pel Departament de Genètica de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona fent unes petites variacions segons els recursos de cadascú.

Al següent apartat podreu veure la recepta que vaig utilitzar al meu experiment amb els ingredients i la elaboració.